Els índex tèrmics específics (STI) indiquen el grau de termofília/mesofília de les diferents espècies de petits mamífers. Així doncs, hem considerat espècies termòfil·les aquelles que superen la mitjana de temperatura de l’àrea de distribució espanyola de totes les espècies de petits mamífers presents a Catalunya. Per contra, considerem espècies mesòfil·les aquelles que no superen aquesta mitjana de temperatura. Per tant, tenim un grup termòfil amb tres espècies (M.spretus, C.russula, i A.sylvaticus), i un grup mesòfil amb quatre espècies (S.minutus, A.flavicollis, M.glareolus, i S.araneus).

És rellevant la tendència positiva amb relació al temps que mostra l´índex de les espècies de climes freds (r = 0,43, p = 0,01, n = 26, fig.3), i que també reflecteix les taxes de canvi positives que mostraven aquestes espècies per separat. Totes quatre espècies mesofil·les presenten coeficients de correlació positius amb el nombre de campanya (1 a 26), i especialment forta és la correlació de S.minutus (r = 0,60, p < 0,05, n = 26), menys forta la de M.glareolus (r = 0,36, p < 0,05, n = 26), i positives però no significatives les d’A.flavicollis (r = 0,11, p > 0,05, n = 26) i S.araneus (r = 0,06, p > 0,05, n = 26). En el cas de les espècies termòfil·les no s’observa cap tendència significativa (r = -0,26, p > 0,05, n = 26), desprès de l’espectacular recuperació que van experimentar M.spretus, i sobretot A.sylvaticus, durant els dos darrers anys. Aquestes tendències són contràries a les esperables en el marc del canvi climàtic, però són consistents amb la tendència a l’aforestació que s’observa en bona part dels parcs del sector nord de la XPN. Així doncs, les espècies termòfil·les són d’espais oberts i les mesòfil·les d’espais forestals (fig.4).

L’índex CTI també permet observar diferències comunitàries entre hàbitats amb estructures vegetals contrastades. Així doncs, els matollars tenen comunitats més termòfil•les que els boscos, amb una diferència mitjana de 0,61ºC. Aquest patró sembla consistent malgrat la comunitat vegetal, clima, o àrea geogràfica.

Les espècies termòfiles tenen preferència pels espais oberts i les espècies mesòfil·les tenen preferència per espais forestals, almenys en l’àmbit mediterrani. Aquest patró és coherent tenint en compte que els ambients arbustius són més heliòfils, estan sotmesos a temperatures més altes, i es troben -en general- en sectors d’influència mediterrània. Els ambients forestals poden presentar humitats superiors i temperatures inferiors, permetent la presència d’espècies de climes més freds en entorn mediterrani.

L’anàlisi de la tendència temporal de la biomassa mitjana per parcel·la posa de manifest que les poblacions de petits mamífers s’han recuperat i han assolit els màxims des d’un període de mínims l’any 2016.

L’anàlisi de la tendència temporal de la biomassa mitjana per parcel·la posa de manifest que les poblacions de petits mamífers torna a davallar desprès d’haver-se recuperat i assolit els màxims del passat 2019. De fet, la biomassa mitjana primaveral per parcel·la ha davallat sis vegades durant el 2020, i encara més ho ha fet la biomassa a la tardor. També queda patent que la biomassa de petits mamífers és molt superior a la primavera que a la tardor. Aquesta tendència reflecteix la dinàmica poblacional de l’espècie dominant, el ratolí de bosc.