Seguiment de ratpenats de Catalunya
El Programa de Seguiment de Ratpenats té com a objectiu principal estudiar la distribució i les tendències temporals de les poblacions de quiròpters arreu del territori, i es basa en el treball conjunt entre investigadors i una extensa xarxa de voluntaris.
Aquesta iniciativa engloba 4 protocols diferents que s’han anat establint al llarg dels últims anys: el QuiroRius, el QuiroHabitats, el QuiroCaixes i el QuiroRefugis. Cada un d’ells té com a objectiu el monitoratge d’un conjunt d’espècies de ratpenat concret, ja siguin els forestals, els cavernícoles o les espècies urbanes, de manera que la combinació dels quatre aporta una imatge completa del conjunt de poblacions de quiròpters en gairebé tots els ambients.
El projecte es va llançar al públic el 2019, malgrat que ja comptava amb una gran base de dades prèvia iniciada el 2004. Acabada la temporada 2020, el Programa de Seguiment de Ratpenats, a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, compta amb un total de 33 QuiroHàbitats duts a terme per investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers, 17 QuiroHàbitats duts a terme per voluntaris, 63 QuiroRefugis amb informació d’ocupació per quiròpters, 9 QuiroRius (2 actius) i 282 QuiroCaixes registrades
Vegeu la llista de col·laboradors
QuiroHàbitats: Indicadors ecològics derivats de mostreigs acústics
A més dels indicadors clàssics de la riquesa (R) l’abundància de ratpenats (Ab) i diversitat d’espècies (S) a les localitats monitoritzades, aquestes anàlisis es complementen amb indicadors de tres variables que informen de l'ecologia de les espècies i de les tendències d'aquestes variables a nivell de comunitat. Les variables calculades són:
Mitjana de la temperatura mitjana anual que experimenta una espècie en el conjunt de la seva distribució. Es calcula a partir de la temperatura mitjana de cada localitat on s’ha capturat cada espècie de quiròpter o d’on es tingui qualsevol tipus de registre.
Aquest índex situa la preferència d'una espècie al llarg d'un gradient que va des d'ambients tancats (forestals) a ambients oberts (prats). L'índex es calcula a partir de les dades de densitat de les espècies al conjunt d’estacions de QuiroHàbitats del programa de seguiment, que prèviament han estat classificades com 'obertes' o 'tancades' en funció de les comunitats vegetals dominants.
Calcula el grau d'especialització d'una espècie en quant l'ús dels hàbitats en funció de la distribució de la densitat de registres en les estacions de QuiroHàbitats, prèviament assignades a diferents categories d'hàbitat. Aquestes categories s'estableixen a partir de la caracterització de la vegetació de manera bastant similar a la classificació d’hàbitats utilitzades pel Departament de Medi Ambienti Habitatge (2005).
D'aquests tres indicadors específics s’han calculat els indicadors de comunitat únicament pel que fa a l’índex tèrmic (CTI), mentre que el d’obertura i d’especialització s’estan desenvolupant de cara a la seva pròxima aplicació aquest 2021. En conjunt, s'esperaria que l'impacte del canvi global es tradueixi, a nivell de comunitat, en una davallada al llarg del temps del CSI, COI, i en un augment del CTI.
Taula 1. Evolució dels indicadors ecològics estudiats a la xarxa QuiroHàbitats en les diferents estacions de mostreig presents a la xarxa de parcs de la DIBA. Per a cadascuna de les localitats estudiades, s'indica tant l'evolució de l'indicador a nivell de comunitat com a nivell de les tendències poblacionals de cada espècie. Dues fletxes indiquen una tendència significativa (p-valor<0,05), una fletxa indica una tendència marginalment significativa (p-valor entre 0,05 i 0.1). El signe '=' indica una tendència estable en la riquesa i abundància en cada localitat.
Tendències de les espècies
Al 2020 s’ha complert 5 anys de l’inici dels mostrejos mitjançant el protocol QuiroHàbitats a la Xarxa de Parcs Naturals de la DIBA. Es tracta d’una sèrie temporal modesta però que permet realitzar per primer cop avaluacions de tendències poblacionals, tant de les espècies i grups fònics particulars que es poden determinar mitjançant l’anàlisi bioacústica, com a nivell de comunitat.
S’ha detectat un increment fort en quatre de les 13 espècies/grups fònics identificats al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la DIBA, i un increment moderat en dues d’elles. Les pipistrel·les (gèneres Pipistrellus i Hypsugo) mostren totes un increment fort d’activitat, que es detecta també al conjunt de la xarxa QuiroHàbitats de Catalunya. Per contra, l’increment moderat detectat a la ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) i al grup fònic dels orelluts (Plecotus spp.) a la Xarxa de Parcs Naturals de la DIBA no s’observa al conjunt de la xarxa QuiroHàbitats de Catalunya. caldrà comprovar si la davallada de Nyctalus reflecteix una davallada real o es tracta d’un artefacte degut al sistema d’identificació acústica d’aquestes espècies.
Quan es comparen les tendències de la comunitat de ratpenats entre els estatges montans i mediterranis es posa de manifest que els canvis globals detectats, i que es fan palesos tant a escala de DIBA com del conjunt de Catalunya, amb un increment generalitzat de l’activitat i de les espècies no amenaçades es reflecteixen a l’estatge mediterrani, però no a l’estatge montà. Els resultats mostren una dinàmiques diferent als espais de muntanya, on no es detecta cap increment significatiu de poblacions, i on les espècies amenaçades fins i tot apunten una tendència no significativa a la baixa. El conjunt de resultats de tendència apunta cap a una banalització de les comunitats de les estacions de caràcter més mediterrani, que en els espais mostrejats inclou sobretot les serres de la franja litoral (Montnegre-Corredor, Litoral i Marina).
Tendències observades dels darrers 5 anys de les espècies de ratpenats i de la comunitat a nivell de les estacions QuiroHàbitats de la Xarxa de Parcs Naturals de la DIBA i de Catalunya
L’estat de cadascun dels parcs
Fagedes: La comunitat de ratpenats que apareix a les fagedes de Sant Marçal i de Santa Fe mostra uns valors de riquesa i d’activitat elevats si es compara amb el global de fagedes de Catalunya. El poblament de ratpenats s’hi troba dominat, amb densitats molt elevades, per les pipistrel·les comunes i nana (Pipistrel·lus pipistrellus i P. pygmaeus), pel que els índexs de diversitat són baixos. Els valors de l’índex tèrmic de comunitat mostren una comunitat atípicament termòfila per a fagedes, fet que s’explica per la distribució eminentment lligada a la serralada pirinenca de la resta d’estacions en fagedes a Catalunya.
Matollars: Als matollars montans de Santa Fe i de Sant Marçal, situats per sobre els 1000 metres, s’hi troba una comunitat relativament empobrida, tant pel que fa a la riquesa com als nivells d’activitat. A diferència del que és d’esperar en aquests ambients el conjunt de les pipistrel·les manté uns nivells d’activitat relativament baixos, fet que afavoreix uns índex de diversitat de Shannon relativament alts. La comunitat de ratpenats que es troba en aquests prats és pràcticament la mateixa que es troba a les fagedes adjacents.
Alzinars: Als alzinars d’Aiguafreda i de Sant Pere de Vilamajor la comunitat de ratpenats es mostra en general força empobrida en relació a la mitjana dels alzinars de Catalunya, trobant-s’hi una activitat molt baixa, un nombre relativament baix d’espècies, i una manca de dominàncies clares dels pipistrel·loides (habitual en aquests ambients), que es reflecteixen en uns valors alts de diversitat de Shannon. Les cotes d’ambdues estacions, a 750 i 500 m respectivament, així com la seva situació geogràfica, afavoreixen la presència d’una comunitat poc termòfila per l’hàbitat, per bé que l’índex tèrmic mostra força variació degut probablement a les orientacions i altituds diferents de les localitats mostrejades.
Matollars mediterranis: Els matollars mediterranis d’Aiguafreda i de Sant Pere de Vilamajor, aparellats amb els alzinar mostrejats mostren uns nivells d’activitat, riquesa i diversitat en els trams alts del que és esperable per aquest hàbitat al conjunt de Catalunya. Tot i que la composició específica és molt similar als alzinars propers, els nivells d’activitat són unes quatre vegades superiors. Els matollars mostrejats en ambdós casos es troben rodejats per l’alzinar i constitueixen petits espais oberts amb un fort efecte ecotònic que explica l’intens ús per part dels ratpenats i reforça la necessitat de preservar espais oberts als marges dels alzinars del Montseny.
Les dues localitats prospectades del parc es situen en una roureda i a l’espai obert adjacent (matollar), on s’ha trobat en conjunt una comunitat amb valors molt elevats d’activitat, deguts sobretot a la predominança, molt per sobre de la mitjana esperable a Catalunya, de la pipistrel·la comuna. La riquesa d’espècies és molt alta, doncs apareixen tots els grups fònics catalans i en la major part de casos amb una prevalença elevada. Hi destaquen grups d’espècies amenaçades, com els ratpenats raters (Myotis spp.), el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) o la ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).
Es mostren les dades en conjunt dels matollars mediterranis i els alzinars mostrejats als sectors de la Cartoixa de Tiana i de la Pedrera de Montcada i Reixach. En conjunt es constata la presència d’una comunitat amb una riquesa molt baixa, sense presència de cap grup fònic o espècie amenaçada, i amb uns nivells d’activitat molt elevats de les tres espècies més antropòfiles i generalistes de Catalunya (Pipistrellus spp.). L’índex tèrmic mostra uns valors molt alts si es compara amb el conjunt de Catalunya, fet esperable donada la situació geogràfica del parc, però que ve influenciat també per la manca d’elements propis de medis forestals que contribuirien a fer baixar l’índex. En conjunt la comunitat és molt similar a la registrada a les estacions del Parc de la Serralada Litoral.
S’han mostrejat alzinars i matollars mediterranis a Riudemeia i a la Font de Cera. En conjunt es constata la presència d’una comunitat amb una riquesa molt baixa, sense presència de cap grup fònic o espècie amenaçada, i amb uns nivells d’activitat molt elevats de les tres espècies més antropòfiles i generalistes de Catalunya (Pipistrellus spp.). L’índex tèrmic mostra uns valors molt alts si es compara amb el conjunt de Catalunya, fet esperable donada la situació geogràfica del parc, però que ve influenciat també per la manca d’elements propis de medis forestals que contribuirien a fer baixar l’índex. A banda de les pipistrel·les, la resta d’espècies apareixen amb una prevalença baixa, per sota el 50%. En conjunt la comunitat és molt similar a la registrada a les estacions del Parc de la Serralada de Marina.
L’estació, que mostreja l’alzinar i el matollar d’Olzinelles, mostra una comunitat moderadament pobre però amb uns valors en general molt propers a la mitjana catalana, tant a nivell d’activitat com de riquesa. La diversitat apareix molt alta degut a la codominància de les tres pipistrel·les, que tenen valors alts però no extrems. Cal destacar la riquesa de la comunitat si es compara amb els parcs veïns de les serralades Litoral i Marina. Al Montnegre i Corredor s’hi observa una moderada presència de tàxons d’interès de conservació, com són els ratpenats raters (Myotis spp.) o les ferradures (Rhinolophus spp.), de les quals apareixen, per bé que poc sovint, les tres espècies presents a Catalunya.
QuiroRius: Poblacions de ratpenats aquàtics
Malgrat que encara no es poden establir tendències poblacionals robustes per la manca d’estacions amb sèries de dades suficients, s’evidencia que que a nivell local es poden detectar canvis rellevants en l’activitat de ratpenat d’aigua de manera força irregular. A més, s’han analitzat la distribució i activitat d’aquesta espècie en relació al gradient altitudinal dels trams mostrejats, i s’ha pogut determinar com, a cotes baixes (<250 m sobre el nivell del mar), l’activitat de Myotis daubentonii disminueix dràsticament.
A la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona hi trobem estacions de QuiroRius de les conques del Llobregat, Besòs, Tordera i Foix. Tan la del Besòs com la de la Tordera no presenten activitats massa rellevant d’espècies de ratpenats aquàtiques, a partir de Fogars de la Selva i Hostalric en el primer cas, i a partir de la Garriga en el segon. I pel que fa a la conca del Llobregat, malgrat que s’han detectar alts nivells d’activitat de ratpenats d’aigua, la detecció de ratpenat d’aigua a cota més baixa correspon a l’estació de mostreig d’Abrera. A la conca del Foix no s’ha detectat presència de cap de les dues espècies de ratpenats d’aigua.
Variació de l’activitat mitjana del ratpenat d’aigua a mesura que augmenta l’altitud dels QuiroRius. La línia puntejada de color vermell indica el punt d’inflexió a partir del qual s’evidencia un increment accentuat de l’activitat del ratpenat d’aigua.
Activitat mitjana de ratpenats aquàtics detectada en els QR realitzats a les diferents conques fluvials de Catalunya. El Fluvià seria el riu amb una major activitat, seguit del Segre i el Ter, i els rius amb menys activitat serien el Gaià, el Foix i el Besòs.
QuiroRefugis: Estat de conservació d’espècies cavernícoles
A partir de les inspeccions realitzades aquest 2020 i les dades històriques recollides pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, es destaca la importància dels refugis següents de cara a la conservació dels ratpenats:
- En època de reproducció: refugi de l’Albereda (Parc Natural de Guilleries-Savassona) amb una colònia de més de 100 individus de ratpenat d’orelles dentades, ferradura gros i petit, Cal Bellot (Parc Natural de Guilleries-Savassona) amb colònia mixta de ratpenat de ferradura gros, mediterrani i ratpenat d’orelles dentades, Can Noguera, Can Fraire i Can Miralpeix (Parc Natural de Guilleries-Savassona) amb colònies de més de 100 individus de ratpenat de ferradura gran i ratpenat d’orelles dentades, Can Patxot, Escola de Liors i el Regàs (Parc Natural del Montseny), amb petites colònies de ferradura petit.
- En època de migració: Mina de Can rabella (Parc Natural de Collserola) amb colònies de ratpenats de cova (fins a 500 individus), Cartoixa de Montalegre (Parc Natural de Serralada de Marina) amb colònies de ratpenats de cova i ferradura petita, Cova del Goleró (Parc Natural de Guilleries-Savassona), amb colònies molt importants de ratpenat de cova i ratpenats de ferradura mediterrani, mina de la Riera Major (Parc Natural de Guilleries-Savassona) amb agrupacions de fins a un miler de ratpenats de cova, Mina de Palomeres (Parc Natural del Montnegre i el Corredor) amb una colònia de migració amb més de mil ratpenats de cova i myotis raters gran, Mina del Socau i Mina del Remei (Parc Natural del Montseny) important de cara al ratpenat de cova.
- En època d’hibernació: Avenc del Daví i Avenc de Castellsapera (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) amb dades històriques de colònies d’hibernació. S’està treballant per incloure aquestes dades al programa de seguiment.
QuiroCaixes: Seguiment d’espècies fissurícoles mitjançant l’ús de caixes-refugi
Degut a la manca de boscos madurs, arbres vells i la presència, cada cop més, d’hàbitats alterats, la disponibilitat de refugis naturals ha disminuït dràsticament per algunes espècies i ha incrementat per altres. Les caixes refugi es consideren sempre una mesura compensatòria temporal i de mitigació, i per tant no s’ha de plantejar com una mesura definitiva ni substitutòria dels refugis naturals.
Arrel d’una de les jornades de capacitació s’han reactivat les estacions del Parc de la Serra de Marina, Serralada Litoral i Montnegre i Corredor, que a partir d’ara es revisaran gràcies a la col·laboració d’alguns voluntaris del programa molt implicats en el seguiment. En aquests parcs s’ha realitzat per primera vegada una revisió de les caixes hivernal completa.
Al Parc Natural de la Serralada de Marina i Serralada Litoral s’ha pogut identificar un individu de Pipistrellus kuhlii i un orellut gris (Plecotus austriacus) hivernant a les caixes del Parc. Al Parc Natural del Montnegre i el Corredor s’ha pogut identificar un harem de 8 nòctuls petits (Nyctalus leisleri) hivernant en un parell de caixes de fusta així com també alguns individus de pipistrella de vores clares (Pipistrellus kuhlii) i de la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus).
Ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale
Ratpenat de bosc Barbastella barbastellus
Ratpenat d'orelles dentades Myotis emarginatus
Ratpenat de cova Miniopterus schreibersii
