Seguiment i estudi del liró gris a Catalunya: Projecte Liró
El Projecte Liró és una iniciativa del Museu de Ciències Naturals de Granollers que gira al voltant del seguiment i estudi del liró gris (Glis glis) arreu del territori i que complementa el SEMICE (Seguiment de petits mamífers comuns).
El seguiment del liró gris permet conèixer en detall la biologia i ecologia d’aquest interessant rosegador a Catalunya, principalment en les localitats de marge d’àrea dins la XPN de la Diputació de Barcelona. Aquestes poblacions, les més meridionals de la Península Ibèrica i un dels límits sud de la distribució europea de l’espècie, poden aportar informació fonamental sobre les capacitats adaptatives de l’espècie en el marc del canvi global, com ara l'escalfament climàtic, que afecta a les dinàmiques de l’hàbitat òptim disponible.
El liró gris no és present a tots els espais de la XPN, ja que és un especialista del bosc caducifoli. És una animal arborícola, i per estudiar-lo es necessita un mètode específic de mostreig alternatiu al trampeig convencional per petits mamífers terrestres com el que s’utilitza pel SEMICE. La metodologia emprada dins els espais de la XPN, amb parcel·les de 20 caixes niu i un seguiment quinzenal estandarditzat de captura-marcatge-recaptura (CMR) dels individus, permet obtenir unes dades individualitzades d’alta qualitat i conèixer les variacions en l’abundància, la reproducció i les tendències demogràfiques de les poblacions al llarg del temps.
A banda del seguiment d’alt esforç dins la XPN, el Projecte Liró engloba estacions de baix esforç, formades per línies de 6 caixes niu que permeten estendre la xarxa arreu del territori (Catalunya i la resta de la Península Ibèrica) gràcies a la col·laboració ciutadana (www.lirons.org).
Vegeu la llista de col·laboradors
Indicadors ecològics derivats del projecte Liró
Taxa d'ocupació (%)
Expressada en percentatge, es calcula com el nombre de caixes niu ocupades dividit pel nombre total de caixes instal·lades. La caixa niu representa la unitat de mostreig. La taxa d'ocupació es considera com un índex d'abundància del liró gris que permet comparar les poblacions d'aquesta espècie entre el diferents espais naturals i entre períodes de temps dins d'un mateix espai natural. Per a la seva estimació, es fan servir les caixes niu ocupades per individus de qualsevol edat (sexualment madurs, joves i cries) i ambdós sexes.
Abundància
S'expressa com a nombre d'individus per unitat de mostreig (en aquest cas, la parcel·la o la línia). Aquesta mesura complementa els resultats de la taxa d'ocupació, aportant informació addicional sobre el nombre d'individus diferents capturats. Es consideren els dos sexes i s'utilitzen les dades amb individus sexualment madurs i joves (s'exclouen les cries).
Taxa de reproducció (%)
S'expressa com el percentatge de caixes niu on s'ha observat un niu de liró gris amb presència de cries. La caixa niu representa la unitat de mostreig. Es considera una mesura de l'èxit reproductor de les poblacions estudiades. Per al seu càlcul, es tenen en compte els casos en què una mateixa femella s'ha mogut de caixa amb les cries una o més vegades dins d'un mateix any.
Abundància
S'expressa com a nombre d'individus per unitat de mostreig (parcel·la o línia). Aquesta mesura complementa els resultats de la taxa de reproducció, aportant informació addicional sobre el nombre de femelles lactants capturades. Es consideren les femelles adultes i yearlings (sexualment madures).
L'estudi de la tendència general de les poblacions de liró gris a la Xarxa de Parcs Naturals té com a objectiu conèixer el seu estat i avaluar i portar a terme possibles actuacions de conservació de l'espècie en els casos necessaris. Les tendències es calculen utilitzant les dades anuals d'abundància (veure Indicadors d'ocupació, apartat Abundància). El gràfic de tendències mostra una regressió local (corba Loess) i l'àrea ombrejada correspon a l’interval de confiança del 95% per la predicció (corba ajustada).
L’estat de cadascun dels parcs
El liró gris no es troba distribuït per tot el territori, sinó només en zones de bosc caducifoli humit. Per aquest motiu el seu seguiment dins la XPN de la Diputació de Barcelona es desenvolupa únicament en tres espais naturals potencials: Montnegre-Corredor, Montseny i Guilleries-Savassona. En total, dins aquests tres espais hi ha hagut un històric de 24 estacions establertes, amb 2 estacions inactives aquest 2020, onze estacions històriques (actives del 2004 o 2007 fins el 2012) i 10 estacions actives actualment, dues més que l’any 2019.
El Parc del Montnegre i el Corredor fou pioner en l’estudi i seguiment del liró gris a Catalunya. L’any 2004 es van instal·lar en aquest espai les primeres estacions de caixes niu per liró gris repartides en diferents zones potencials per a l’espècie dins el parc. Actualment dins el Parc hi ha actives 3 parcel·les de mostreig (20 caixes niu per parcel·la). Aquestes estan situades a la serralada del Montnegre, concretament a la carena del Turó Gros. A aquesta part de la carena, es troba una singular roureda de roure africà (un dels relictes més septentrionals de la Península Ibèrica). És bosc caducifoli mixta dominat pel roure africà (Q. canariensis) i el roure de fulla gran (Q. petraea), acompanyats per espècies com el castanyer (Castanea sativa), l’avellaner (Corylus avellana), l’alzina (Q. ilex), el bruc (Erica sp.) o el grèvol (Ilex aquifolium) entre altres. Les tres parcel·les es troben a una altitud mitjana entre els 700- 760 metres sobre el nivell del mar.
Les primeres estacions de caixes niu pel seguiment i estudi del liró gris al Montseny s’instal·len l’any 2007. Actualment hi ha actives 3 parcel·les de mostreig (20 caixes niu per parcel·la), situades a la meitat septentrional de l’espai natural, concretament a la zona de Sant Marçal i el Puig, on es troben unes de les clapes de roureda suficientment grans i amb una ubicació accessible per a realitzar el seguiment. Les parcel·les es troben a una altitud mitjana aproximada entre 1050-1150 m.s.n.m. i estan situades en zona de roureda mixta. La major altitud i la orientació d’aquestes parcel·les, respecte de les del Montnegre, provoca que el roure de fulla gran (Quercus petraea) estigui principalment acompanyat per faig (Fagus sylvatica), una espècie molt important per la presència de liró gris. A les tres parcel·les però, apart del roure de fulla gran (Q. petraea) i el faig (F. sylvatica) trobem també blada (Acer opalus), castanyer (Castanea sativa), avellaner (Corylus avellana), alzina (Q. ilex), bruc (Erica sp.) i grèvol (Ilex aquifolium) entre altres.
El seguiment de liró gris a les Guilleries s’inicia l’any 2008, amb diferents punts de mostreig repartits en zones potencials dins l’espai natural. Actualment hi ha activa una parcel·la de mostreig (20 caixes niu) a la fageda gran de les Valls, ja que és una zona on es coneixia ja la presència i reproducció de l’espècie (antiga línia de baix esforç des del 2008) i, a més a més, aquesta zona està custodiada pel programa SELVANS com a bosc singular. És una zona de fageda monoespecífica (Fagus sylvatica) amb peus força grans i vells. Les caixes niu de la parcel·la es troben a una altitud entre els 877-931 metres sobre el nivell del mar. A banda també queda activa una de les línies antigues (6 caixes niu) instal·lades l’any 2008 a la fageda de Vallclara (revisió de baix esforç un cop l’any).
