Seguiment de papallones diürnes a Catalunya: CBMS

El Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS) és un projecte de seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers), que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Anualment recull dades de l’abundància de les poblacions de papallones en una xarxa d’estacions repartides per tota la geografia catalana i també a les illes Balears. Andorra compta amb una xarxa pròpia del BMS (BMSAnd), les dades de la qual es tracten, no obstant, conjuntament amb les del CBMS.

La xarxa del CBMS permet conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones, tant en la totalitat de la xarxa com en les diferents estacions que la componen, i relacionar-los amb diferents factors ambientals. Acabada la temporada 2020, s’ha arribat a les 185 estacions donades d’alta a la xarxa al llarg dels seus 27 anys de seguiment, de les quals 116 han funcionat aquest darrer any. De les estacions actives al 2020, 21 es troben a la xarxa de parcs de la DIBA.

Aquestes dades són preses a través de col·laboradors que de forma voluntària participen del seguiment. Per veure els col·laboradors que participen en els 21 itineraris inclosos als espais de la DIBA, cliqueu l'enllaç següent.

Indicadors ecològics derivats del CBMS

A més dels indicadors clàssics de la riquesa (Ri) i l'abundància de papallones (Ab) a les localitats monitoritzades, aquestes anàlisis es complementen amb indicadors de quatre variables que informen de l'ecologia de les espècies i de les tendències d'aquestes variables a nivell de comunitat. Les variables calculades són:

D'aquests quatre indicadors específics s’han calculat també indicadors de comunitat, que informen de la situació a nivell del conjunt de la comunitat de papallones cada temporada. De l’índex específic de temperatura s’extreu l’índex tèrmic de comunitat (CTI), de l’índex específic de precipitació s’extreu l’índex de precipitació de comunitat (CPI), de l’índex específic d’especialització s’extreu l’índex d’especialització de comunitat (CSI) i de l’índex tancat-obert s’extreu l’índex tancat-obert de comunitat (TAOC).

En conjunt, s'esperaria que l'impacte del canvi global es tradueixi, a nivell de comunitat, en una davallada al llarg del temps del CSI, TAOC i CPI, i en un augment del CTI.

Taula 1. Evolució dels indicadors ecològics estudiats a la xarxa BMS en els diferents itineraris presents a la xarxa de parcs de la DIBA. Per a cadascuna de les localitats estudiades, s'indica tant l'evolució de l'indicador a nivell de comunitat com a nivell de les tendències poblacionals de cada espècie. Dues fletxes indiquen una tendència significativa (p-valor<0,05), una fletxa indica una tendència marginalment significativa (p-valor entre 0,05 i 0.1). El signe '=' indica una tendència estable en la riquesa i abundància en cada localitat.

L’estat de cadascun dels parcs

Tendències de les espècies

S’han calculat les tendències de les espècies de papallones en l’àmbit concret de la xarxa de parcs de la DIBA. A la xarxa han aparegut un total de 132 espècies, cosa que representa el 65,7% de les espècies de Catalunya.

D'acord amb la llista vermella, 119 espècies (90,8%) no presenten problemes de conservació a nivell de Catalunya, 8 (6,1%) es consideren gairebé vulnerables, i únicament 2 (1,5%) són vulnerables. No hi ha cap espècie de papallona a les localitats monitoritzades que es trobin en les categories més restrictives de la IUCN, és a dir, en perill o críticament amenaçada a Catalunya.

Del total de les 132 espècies que apareixen a les 16 estacions DIBA se n’ha pogut calcular la tendència d’un total de 108. Aquestes tendències generals es calculen amb el programa TRIM, especialment dissenyat per a analitzar sèries temporals de comptatges a partir de models log-lineals.

Un 22% d’aquestes es troben en regressió moderada, un 8 % en regressió forta i només un 4 % es troben en increment. D'altra banda, el 19% es troben en estat estable i un 45% romanen amb una tendència incerta.

Espècies d'especial interès

Es presenten a continuació unes taules breus que serveixen de resum per entendre la situació de les espècies amenaçades o protegides a nivell de Catalunya. No només s'inclouen les espècies que ja apareixen al Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya sinó també les que des del el MCNG s'ha proposat que s’incloguin com a Vulnerables en aquest catàleg. Així mateix, es fa un apunt sobre una espècie protegida per l’Annex II de la Directiva Hàbitats que es troba en una situació sense perill però en regressió generalitzada.

Escac ferruginós Melanargia occitanica

Estat Catalunya	NT
Estat Europa	LC
Estat Catalunya proposat	VU
Estat coneixement Xarxa de Parcs	Poblacions en declivi al Garraf. Poblacions escasses a Collserola i Parc de la Marina, algunes ja extingides durant el període de seguiment.
Resta Província de Barcelona	L’espècie es troba en declivi a totes les estacions monitoritzades del CBMS.
Mesures conservació	Necessitat de determinar amb més punts de mostreig l’estat de les poblacions del Garraf. Es desconeixen les causes de les regressions, però podrien relacionar-se amb el tancament dels hàbitats. Caldria crear microreserves allà on queden poblacions saludables i preservar l'hàbitat.

Formiguera gran Phengaris arion

Estat Catalunya	VU
Estat Europa	NT
Estat Catalunya proposat	---
Estat coneixement Xarxa de Parcs	Extingida al Parc Natural del Montseny. Aparicions ocasionals al PN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, corresponents a exemplars dispersius de poblacions del Moianès.
Resta Província de Barcelona	Present al Berguedà i en comptades localitats entre Osona i el Moianès.
Mesures conservació	Creació de micro-reserves. Assegurar una gestió de pastura lleu que permeti el manteniment d’espais oberts. Accions de recuperació d’ambients oberts al PN Montseny.

Blaveta de l’espantallops Iolana debilitata

Estat Catalunya	VU
Estat Espanya	EN
Estat Catalunya proposat	---
Estat coneixement Xarxa de Parcs	Present a Sant Llorenç del Munt, però en poblacions amb molt baixa densitat.
Resta Província de Barcelona	Present a les comarques del Bages i el Berguedà, en indrets com la Serra de Castelltallat, la Serra de Castelladral i voltants de Puig-reig. Les poblacions de la Serra de Montserrat existents al segle passat podrien trobar-se extingides actualment. Igualment, tots els indicis apunten que les poblacions històriques a la Serra de Collserola i Serra de Marina ja fa dècades que han desaparegut.
Mesures conservació	Afavorir la presència i poblacions de la planta nutrícia, l'espantallops, Colutea sp., en marges de pistes forestals i entre feixes. Cal protegir la planta nutrícia, que sovint és eliminada en neteges i desbrossades.

Blaveta del crespinell Scoliantides orion

Estat Catalunya	NT
Estat Europa	LC
Estat Catalunya proposat	VU
Estat coneixement Xarxa de Parcs	Poblacions molt localitzades, algunes de conegudes al Montseny i al Garraf.
Resta Província de Barcelona	Espècie molt local, la situació de la qual es desconeix en gran mesura al conjunt de la província de Barcelona.
Mesures conservació	Prospecció en hàbitats adequats per a la localització de noves poblacions i per a determinar correctament l’estat d’aquesta espècie. Creació de micro-reserves.

Brocat variable Euphydryas aurinia

Estat Catalunya	LC
Estat Europa	LC
Estat Catalunya proposat	---
Estat coneixement Xarxa de Parcs	Diferents poblacions monitoritzades al Montnegre, Serralada de Marina i Garraf es troben en regressió.
Resta Província de Barcelona	Encara manté poblacions abundants en molts indrets de la província. Malgrat això, s'han documentat tendències regressives i fins i tot extincions locals en algunes de les poblacions estudiades.
Mesures conservació	Espècie protegida, inclosa a l’Annex II de la Directiva Hàbitats. Necessitat de maneig correcte que mantingui les poblacions de plantes nutrícies (lligabosc mediterrani i lligabosc etrusc als ambients mediterranis) i que eviti la fragmentació de les poblacions.