Seguiment de papallones diürnes a Catalunya: CBMS

El Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS) és un projecte de seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers), que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Anualment recull dades de l’abundància de les poblacions de papallones en una xarxa d’estacions repartides per tota la geografia catalana i també a les illes Balears. Andorra compta amb una xarxa pròpia del BMS (BMSAnd), les dades de la qual es tracten, no obstant, conjuntament amb les del CBMS.

La xarxa del CBMS permet conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones, tant en la totalitat de la xarxa com en les diferents estacions que la componen, i relacionar-los amb diferents factors ambientals. Acabada la temporada 2020, s’ha arribat a les 185 estacions donades d’alta a la xarxa al llarg dels seus 27 anys de seguiment, de les quals 116 han funcionat aquest darrer any. De les estacions actives al 2020, 21 es troben a la xarxa de parcs de la DIBA.

Aquestes dades són preses a través de col·laboradors que de forma voluntària participen del seguiment. Per veure els col·laboradors que participen en els 21 itineraris inclosos als espais de la DIBA, cliqueu l'enllaç següent.

Vegeu la llista de col·laboradors


Indicadors ecològics derivats del CBMS

A més dels indicadors clàssics de la riquesa (Ri) i l'abundància de papallones (Ab) a les localitats monitoritzades, aquestes anàlisis es complementen amb indicadors de quatre variables que informen de l'ecologia de les espècies i de les tendències d'aquestes variables a nivell de comunitat. Les variables calculades són:

Mitjana de la temperatura mitjana anual que experimenta una espècie en el conjunt de la seva distribució. La distribució correspon a les quadrícules UTM 10x10 km segons l'Atlas ibèric dels ropalòcers (García-Barros et al. 2004), actualitzat amb dades dels autors.

Mitjana de la precipitació total anual que experimenta una espècie en el conjunt de la seva distribució. Calculada aplicant la mateixa metodologia que en el cas del STI.

Aquest índex situa la preferència d'una espècie al llarg d'un gradient que va des d'ambients tancats (forestals) a ambients oberts (prats i erms). L'índex es calcula a partir de les dades de densitat de les espècies al conjunt de seccions dels itineraris del CBMS, que prèviament han estat classificades com 'obertes' o 'tancades' en funció de les comunitats vegetals dominants.

Calcula el grau d'especialització d'una espècie en quant l'ús dels hàbitats en funció de la distribució de la densitat dels adults en les seccions dels itineraris del CBMS, prèviament assignades a 19 categories d'hàbitat. Aquestes categories s'estableixen a partir de la caracterització de la vegetació que es fa al CBMS, aplicant els criteris CORINE.

D'aquests quatre indicadors específics s’han calculat també indicadors de comunitat, que informen de la situació a nivell del conjunt de la comunitat de papallones cada temporada. De l’índex específic de temperatura s’extreu l’índex tèrmic de comunitat (CTI), de l’índex específic de precipitació s’extreu l’índex de precipitació de comunitat (CPI), de l’índex específic d’especialització s’extreu l’índex d’especialització de comunitat (CSI) i de l’índex tancat-obert s’extreu l’índex tancat-obert de comunitat (TAOC).

En conjunt, s'esperaria que l'impacte del canvi global es tradueixi, a nivell de comunitat, en una davallada al llarg del temps del CSI, TAOC i CPI, i en un augment del CTI.


Taula 1. Evolució dels indicadors ecològics estudiats a la xarxa BMS en els diferents itineraris presents a la xarxa de parcs de la DIBA. Per a cadascuna de les localitats estudiades, s'indica tant l'evolució de l'indicador a nivell de comunitat com a nivell de les tendències poblacionals de cada espècie. Dues fletxes indiquen una tendència significativa (p-valor<0,05), una fletxa indica una tendència marginalment significativa (p-valor entre 0,05 i 0.1). El signe '=' indica una tendència estable en la riquesa i abundància en cada localitat.

Itinerari Espai Inici Anys CSI TAOC CTI CPI Ab Ri
Santa Susanna 1994 24 = =
El Puig 1994 30 ↓↓↓ ↓↓↓
Turó de l´Home 1995 17 =
Coll d'Estenalles 1997 25
Vallgrassa 1997 23 = =
Pla de la Calma 1997 27 ↓↓ ↑↑ ↓↓ = =
Ca l'Arenes 1999 25 ↑↑↑ =
La Conreria 2002 22 ↓↓ ↓↓↓ ↓↓↓
Sant Mateu 2003 21 = =
Vall d'Horta 2005 19 ↓↓↓ = =
Olzinelles 2006 18 ↑↑ ↓↓ ↑↑
Pineda 2006 14 = =
Torre Negra 2007 11 = =
Argentona 2008 16 =
Mura 2008 16 =
Can Ponet 2008 16 = =
Folgueroles 2010 13 ↓↓↓ ↑↑↑ ↓↓ = =
El Brull 2010 14 =
Turó de Montcada 2014 10 = =
Els Foquers 2018 6 = =
Roques Blanques 2019 2 = =

L’estat de cadascun dels parcs

Un total de cinc estacions han estat avaluades dins del PN del Montseny, amb una representació altitudinal (772-1656 m) i d'hàbitats important. Dins d'aquesta diversitat d'ambients s'observen tendències contraposades.

En aquest massís s'hi detecten efectes molt clars del canvi global sobre les comunitats de papallones, tant pel que fa als factors climàtics com del canvi en el paisatge, que confirmen les prediccions apuntades més amunt

Pla de la Calma Turó de l’Home El Brull El Puig Santa Sussana

S'han avaluat tres estacions dins del PN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac: Coll d'Estenalles, Vall d'Horta i Mura. Tant a Coll d'Estenalles com a Mura les comunitats de papallones s'han mantingut estables, sense canvis aparents, tant pel que fa la riquesa i abundància com als altres paràmetres ecològics. Per contra, a la Vall d'Horta hi hagut una disminució del CSI (la comunitat es veu dominada cada cop més per espècies més generalistes) i del TAOC (la comunitat es veu progressivament dominada per espècies d'ambients tancats), en paral·lel al tancament dels hàbitats en aquesta localitat.

Coll d’Estenalles Vall d’Horta Mura

Al Montnegre-Corredor hi ha actives quatre estacions del CBMS: Ca l'Arenes, Olzinelles, Pineda i Can Ponet. En tots els casos es tracta de zones boscoses, àmpliament dominades per l'alzinar mediterrani. Olzinelles i Can Ponet es troben al vessant nord i més humit del Montnegre, mentre que Pineda es troba a la banda de solell, plenament orientada cap a mar, i per tant hi predominen condicions molt més xeròfiles. Ca l'Arenes es troba a la carena del Corredor, on les condicions són força similars a les de Can Ponet (les dues estacions se situen per sobre dels 400 m).

Ca l’Arenes Olzinelles Pineda Can Ponet

En aquests espais es fa seguiment a l'estació de Sant Mateu (Serralada Litoral) i a la Conreria (Serralada de Marina). Per la seva situació costanera i el fort predomini de l'ambient forestal són itineraris més aviat pobres en espècies, sense elements gaire remarcables des del punt de vista faunístic.

Sant Mateu La Conreria

En aquest espai actualment només es monitoritza l'estació de Vallgrassa, malgrat que anys anteriors també s'hi havia fet seguiment a Olesa de Bonesvalls i a Olivella. A Vallgrassa, els 20 anys de dades mostra una relació negativa molt significativa entre l'índex TAO i les tendències poblacionals, que denota una comunitat de papallones cada cop més dominada per espècies d'espais tancats.

Vallgrassa

A la zona de Guilleries-Savassona es fa el seguiment a l'estació de Folgueroles, on predomina  l'agricultura intensiva i només apareixen fragments petits amb vegetació seminatural. Des de 2018 també es fa seguiment en una zona situada a escassament 5 km però ja fora de l'espai protegit, Els Foquers, on la comunitat de papallones és extremament diversa.

Els Foquers


Tendències de les espècies

S’han calculat les tendències de les espècies de papallones en l’àmbit concret de la xarxa de parcs de la DIBA. A la xarxa han aparegut un total de 132 espècies, cosa que representa el 65,7% de les espècies de Catalunya.

D'acord amb la llista vermella, 119 espècies (90,8%) no presenten problemes de conservació a nivell de Catalunya, 8 (6,1%) es consideren gairebé vulnerables, i únicament 2 (1,5%) són vulnerables. No hi ha cap espècie de papallona a les localitats monitoritzades que es trobin en les categories més restrictives de la IUCN, és a dir, en perill o críticament amenaçada a Catalunya.

Del total de les 132 espècies que apareixen a les 16 estacions DIBA se n’ha pogut calcular la tendència d’un total de 108. Aquestes tendències generals es calculen amb el programa TRIM, especialment dissenyat per a analitzar sèries temporals de comptatges a partir de models log-lineals.

Un 22% d’aquestes es troben en regressió moderada, un 8 % en regressió forta i només un 4 % es troben en increment. D'altra banda, el 19% es troben en estat estable i un 45% romanen amb una tendència incerta.


Espècies d'especial interès

Es presenten a continuació unes taules breus que serveixen de resum per entendre la situació de les espècies amenaçades o protegides a nivell de Catalunya. No només s'inclouen les espècies que ja apareixen al Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya sinó també les que des del el MCNG s'ha proposat que s’incloguin com a Vulnerables en aquest catàleg. Així mateix, es fa un apunt sobre una espècie protegida per l’Annex II de la Directiva Hàbitats que es troba en una situació sense perill però en regressió generalitzada.

Estat CatalunyaNT
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposatVU
Estat coneixement Xarxa de ParcsPoblacions en declivi al Garraf. Poblacions escasses a Collserola i Parc de la Marina, algunes ja extingides durant el període de seguiment.
Resta Província de BarcelonaL’espècie es troba en declivi a totes les estacions monitoritzades del CBMS.
Mesures conservacióNecessitat de determinar amb més punts de mostreig l’estat de les poblacions del Garraf. Es desconeixen les causes de les regressions, però podrien relacionar-se amb el tancament dels hàbitats. Caldria crear microreserves allà on queden poblacions saludables i preservar l'hàbitat.

Estat Catalunya VU
Estat Europa NT
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsExtingida al Parc Natural del Montseny. Aparicions ocasionals al PN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, corresponents a exemplars dispersius de poblacions del Moianès.
Resta Província de BarcelonaPresent al Berguedà i en comptades localitats entre Osona i el Moianès.
Mesures conservació Creació de micro-reserves. Assegurar una gestió de pastura lleu que permeti el manteniment d’espais oberts. Accions de recuperació d’ambients oberts al PN Montseny.

Estat Catalunya VU
Estat Espanya EN
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsPresent a Sant Llorenç del Munt, però en poblacions amb molt baixa densitat.
Resta Província de BarcelonaPresent a les comarques del Bages i el Berguedà, en indrets com la Serra de Castelltallat, la Serra de Castelladral i voltants de Puig-reig. Les poblacions de la Serra de Montserrat existents al segle passat podrien trobar-se extingides actualment. Igualment, tots els indicis apunten que les poblacions històriques a la Serra de Collserola i Serra de Marina ja fa dècades que han desaparegut.
Mesures conservacióAfavorir la presència i poblacions de la planta nutrícia, l'espantallops, Colutea sp., en marges de pistes forestals i entre feixes. Cal protegir la planta nutrícia, que sovint és eliminada en neteges i desbrossades.

Estat CatalunyaNT
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposatVU
Estat coneixement Xarxa de Parcs Poblacions molt localitzades, algunes de conegudes al Montseny i al Garraf.
Resta Província de BarcelonaEspècie molt local, la situació de la qual es desconeix en gran mesura al conjunt de la província de Barcelona.
Mesures conservacióProspecció en hàbitats adequats per a la localització de noves poblacions i per a determinar correctament l’estat d’aquesta espècie. Creació de micro-reserves.

Estat Catalunya LC
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsDiferents poblacions monitoritzades al Montnegre, Serralada de Marina i Garraf es troben en regressió.
Resta Província de BarcelonaEncara manté poblacions abundants en molts indrets de la província.
Malgrat això, s'han documentat tendències regressives i fins i tot extincions locals en algunes de les poblacions estudiades.
Mesures conservacióEspècie protegida, inclosa a l’Annex II de la Directiva Hàbitats.
Necessitat de maneig correcte que mantingui les poblacions de plantes nutrícies (lligabosc mediterrani i lligabosc etrusc als ambients mediterranis) i que eviti la fragmentació de les poblacions.