Seguiment de papallones diürnes a Catalunya: CBMS

El Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS) és un projecte de seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers), que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Anualment recull dades de l’abundància de les poblacions de papallones en una xarxa d’estacions repartides per tota la geografia catalana i també a les illes Balears. Andorra compta amb una xarxa pròpia del BMS (BMSAnd), les dades de la qual es tracten, no obstant, conjuntament amb les del CBMS.

La xarxa del CBMS permet conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones, tant en la totalitat de la xarxa com en les diferents estacions que la componen, i relacionar-los amb diferents factors ambientals. Acabada la temporada 2024, s’ha arribat a les 251 estacions donades d’alta a la xarxa al llarg dels seus 31 anys de seguiment, de les quals 174 han funcionat aquest darrer any. De les estacions actives al 2024, 29 es troben a la xarxa de parcs de la DIBA.

Aquestes dades són preses a través de col·laboradors que de forma voluntària participen del seguiment. Per veure els col·laboradors que participen en els 41 itineraris inclosos als espais de la DIBA, cliqueu l'enllaç següent.

Vegeu la llista de col·laboradors


Indicadors ecològics derivats del CBMS

A més dels indicadors clàssics de la riquesa (Ri) i l'abundància de papallones (Ab) a les localitats monitoritzades, aquestes anàlisis es complementen amb indicadors de quatre variables que informen de l'ecologia de les espècies i de les tendències d'aquestes variables a nivell de comunitat. Les variables calculades són:

Mitjana de la temperatura mitjana anual que experimenta una espècie en el conjunt de la seva distribució. La distribució correspon a les quadrícules UTM 10x10 km segons l'Atlas ibèric dels ropalòcers (García-Barros et al. 2004), actualitzat amb dades dels autors.

Mitjana de la precipitació total anual que experimenta una espècie en el conjunt de la seva distribució. Calculada aplicant la mateixa metodologia que en el cas del STI.

Aquest índex situa la preferència d'una espècie al llarg d'un gradient que va des d'ambients tancats (forestals) a ambients oberts (prats i erms). L'índex es calcula a partir de les dades de densitat de les espècies al conjunt de seccions dels itineraris del CBMS, que prèviament han estat classificades com 'obertes' o 'tancades' en funció de les comunitats vegetals dominants.

Calcula el grau d'especialització d'una espècie en quant l'ús dels hàbitats en funció de la distribució de la densitat dels adults en les seccions dels itineraris del CBMS, prèviament assignades a 19 categories d'hàbitat. Aquestes categories s'estableixen a partir de la caracterització de la vegetació que es fa al CBMS, aplicant els criteris CORINE.

D'aquests quatre indicadors específics s’han calculat també indicadors de comunitat, que informen de la situació a nivell del conjunt de la comunitat de papallones cada temporada. De l’índex específic de temperatura s’extreu l’índex tèrmic de comunitat (CTI), de l’índex específic de precipitació s’extreu l’índex de precipitació de comunitat (CPI), de l’índex específic d’especialització s’extreu l’índex d’especialització de comunitat (CSI) i de l’índex tancat-obert s’extreu l’índex tancat-obert de comunitat (TAOC).

En conjunt, s'esperaria que l'impacte del canvi global es tradueixi, a nivell de comunitat, en una davallada al llarg del temps del CSI, TAOC i CPI, i en un augment del CTI.


Taula 1. Evolució dels indicadors ecològics estudiats a la xarxa BMS en els diferents itineraris presents a la xarxa de parcs de la DIBA. Per a cadascuna de les localitats estudiades, s'indica tant l'evolució de l'indicador a nivell de comunitat com a nivell de les tendències poblacionals de cada espècie. Dues fletxes indiquen una tendència significativa (p-valor<0,05), una fletxa indica una tendència marginalment significativa (p-valor entre 0,05 i 0.1). El signe '=' indica una tendència estable en la riquesa i abundància en cada localitat.

Itinerari Espai Inici Anys CSI TAOC CTI CPI Ab Ri
Can Ferriol 1994 30 = =
Can Jordà 1994 31 = =
Can Liro 1994 18 = =
Santa Susanna 1994 25 = =
El Puig 1994 31 ↓↓↓ ↓↓↓
Can Riera 1994 12 = =
La Marquesa 1995 3 = =
Font Llebrera 1995 8 = =
Olvan 1995 2 = =
La Barroca 1995 4 = =
Timoneda d´Alfés 1995 15 = =
Can Prat 1995 12 = =
Turó de l´Home 1995 18 =
Turó d´en Fumet 1996 28 = =
Closes de l´Ullal 1996 1 = =
Closes del Tec 1997 28 = =
Coll d'Estenalles 1997 26
El Mascar 1997 2 = =
Vallgrassa 1997 24 = =
Bosc de Valldemaria 1997 8 = =
Pla de la Calma 1997 28 ↓↓ ↑↑ ↓↓ = =
Marata 1997 28 = =
L'Arbeca 1998 1 = =
Turó de Can Tiril 1998 1 = =
Can Vinyals 1999 3 = =
Ca l'Arenes 1999 26 ↑↑↑ =
Can Miravitges 1999 24 = =
Martorell 1999 8 = =
Olesa de Bonesvalls 1999 11 = =
Vilanova i la Geltrú 1999 3 = =
Punta de la Móra 1999 12 = =
Prades 1999 2 = =
Sallent 2000 25 = =
Mas de Melons 2000 13 = =
Gironella 2000 13 = =
Torà 2000 14 = =
Tivissa 0 = =
Olivella 2000 10 = =
Torredembarra 2001 1 = =
Granja d'Escarp 2001 13 = =
Sebes 2001 12 = =
Sant Boi 2001 4 = =
Talaia del Montmell 2001 2 = =
El Pinetell 2001 16 = =
Desembocadura del Gaià 2001 23 = =
Vallforners 2001 12 = =
Rabós 2001 5 = =
Campllong 2001 22 = =
Grèixer 2021 4 = =
Seu d'Urgell 0 = =
Cal Puntarrí 2001 24 = =
Mig-de-dos-Rius 2002 22 = =
Barranc d'Algendar 2001 24 = =
S'Albufera des Grau 2001 24 = =
Can Jordà (bis) 0 = =
Sant Jaume de Llierca 2002 1 = =
Montjoi 2002 14 = =
Santiga 2002 2 ↓↓↓ = =
Mont-rebei 2003 20 = =
La Tancada 2002 23 = =
La Conreria 2002 23 ↓↓ ↓↓↓ ↓↓↓
Sant Mateu 2003 22 = =
Sales de Llierca 2003 10 = =
Godomar 2004 6 = =
La Nou de Berguedà 2003 22 = =
Aiguabarreig 2003 11 = =
Sal Rossa 2005 8 = =
Can Vilar 2003 22 = =
Campus UAB 2005 19 = =
Sant Daniel 2004 21 = =
Sant Ramon 2004 4 = =
Oristrell 2005 12 = =
Vall d'Horta 2005 20 ↓↓↓ = =
Alinyà 2008 1 = =
Estrets d'Arnes 2006 19 = =
Cal Carro 2005 8 = =
Vilert 2006 2 = =
Gerri de la Sal 2006 15 = =
Sant Maurici 2006 19 = =
Tremp 2006 13 = =
Olzinelles 2006 19 ↑↑ ↓↓ ↑↑
Pineda 2006 15 = =
Estoll 2006 16 = =
Sorteny 2006 19 = =
Enclar 2006 19 = =
Comapedrosa 2006 19 = =
Margalef 2006 14 = =
Torre Negra 2007 12 = =
Fontaneda 2007 18 = =
Pessons 2007 10 = =
Rec del Solà 2007 18 = =
Sadernes 2007 5 = =
Banyoles 2007 6 = =
Santa Catalina 2004 21 = =
Les Alberes-1 2007 4 = =
Les Alberes-2 2007 4 = =
La Roca 2007 2 = =
Viladrau 2008 2 = =
Argentona 2008 17 =
Mura 2008 17 =
Can Ponet 2008 17 = =
Tramvia de sang 2009 16 = =
Folgueroles 2010 14 ↓↓↓ ↑↑↑ ↓↓ = =
Deveses de Salt 2009 9 = =
El Brull 2010 15 =
Sils 2010 15 = =
Vacarisses 2010 12 = =
Sant Feliu de Pallerols 2010 14 = =
Llobera 2011 14 = =
Planes de Son 2011 14 = =
Meandre de Castellbell 2011 9 = =
Can Tiril nou 2012 5 = =
Viladecans 2012 13 = =
El Remolar nou 2012 13 = =
Puiggraciós 2012 13 = =
Moià 2012 12 = =
Freginals 2013 1 = =
Turó del Carmel 2013 12 = =
Vall del Riu 2013 12 = =
Gironella Nou 2013 12 = =
Dosrius 2012 13 = =
L'Escanyat 2014 11 = =
Rabós_nou 2014 10 = =
Sebes_nou 2014 9 = =
Banyoles_nou 2014 9 = =
Betren 2014 1 = =
Puigventós 2015 5 = =
Collbató 2015 3 = =
Els Quatre Vents 2015 3 = =
Casau 2015 10 = =
Besalú 2015 7 = =
Menàrguens 2015 10 = =
Madriu 2015 10 = =
Cadira d'en Galzeran 2015 3 = =
Montgrí 2015 10 = =
Els Arcs 2015 5 = =
Montjuïc 2015 10 = =
La Vall 2015 10 = =
Talis 2015 10 = =
Turó de Montcada 2014 11 = =
Besòs-Montcada 2017 8 = =
Sant Quintí de Mediona 2017 8 = =
Torrelavit 2017 8 = =
Castelltallat 2017 8 = =
Conca d'Òdena 2017 8 = =
Setcases 2017 8 = =
Tregurà 2017 8 = =
Raixa 2012 13 = =
La Manresana 2018 7 = =
Conca del Bitlles 2018 2 = =
Sant Miquel del Fai 2018 7 = =
Sincrotró Alba 2018 5 = =
Els Foquers 2018 7 = =
Roques Blanques 2019 2 = =
Alòs de Balaguer 2019 6 = =
El Croscat 2019 6 = =
Montsagre 2019 6 = =
Els Plaus 2019 6 = =
Ribera del Catllar 2019 6 = =
Toirigo 2019 6 = =
Pla de les Forques 2011 14 = =
Binifaldó 2019 6 = =
Es Burotell 2019 6 = =
Es Comú de Muro 2019 6 = =
Reserva des Galatzò 2019 1 = =
Ses Puntes 2019 6 = =
Sant Antoni de Vilamajor 2020 5 = =
Can Pere de l'Om 2020 5 = =
Can Moragues 2020 4 = =
Can Gimferrer Nou 2020 1 = =
Can Jornet Xic 2020 4 = =
Carena dels Bandolers 2020 4 = =
Es Tudons 2020 5 = =
Capçaleres del Catllar 2020 5 = =
Turmadèn 2020 4 = =
Sa Ràpita des Trenc 2020 5 = =
Sentmenat 2020 5 = =
Jardí d'en Perelló 2020 5 = =
Son Boter 2021 2 = =
Horts Squella 2021 4 = =
S'Albufereta 2021 4 = =
Trencapinyes 2021 4 = =
Dolmen del Cuspinar 2021 4 = =
Pla de Munt 2021 4 = =
La Rierada 2021 4 = =
Les Bordes de Burg 2021 4 = =
El Fornet 2021 4 = =
Closa del Ter Vell 2021 4 = =
Sant Pere Molanta 2021 4 = =
Alàs 2021 4 = =
Lo Grau de l'Inquisidor 2021 4 = =
Les Bordes d'Envalira 2021 4 = =
L'Arboretum 2021 2 = =
Parc de la Mitjana 2021 3 = =
Puig d'Inca 2021 3 = =
Ariant 2021 4 = =
Can Toni d'en Jaume Negre 2021 4 = =
Àger 2021 4 = =
Es Comú d'Abaix 2022 3 = =
Serrat 2022 3 = =
Baió 2022 3 = =
El Sallent 2022 3 = =
Torroella de Fluvià 2022 3 = =
Aransa 2022 1 = =
Arnes 2022 3 = =
Begues 2022 3 = =
Sant Quirze de Colera 2022 3 = =
Florejacs 2022 3 = =
Les Salenques 2022 3 = =
Puigsagordi 2022 3 = =
Siurana 2022 2 = =
La Tossa de Montbui 2022 3 = =
Vall del Bac 2022 3 = =
Castellterçol 2022 3 = =
Pla de la Mola 2022 3 = =
Les Llobateres 2022 3 = =
Trespui 2022 2 = =
Alqueria Vella del Parc Natural de Llevant 2021 4 = =
Martorell Nou 2022 3 = =
Pui Pla 2023 2 = =
Pletiu de Riumalo 2023 2 = =
Senyús 2023 2 = =
Sant Muç 2023 2 = =
Tamarigar de Miravet 2022 3 = =
Font de l'Arç 2023 2 = =
Hortus 2023 2 = =
Font de l'Alzina 2023 2 = =
Torrent de la Teuleria 2023 2 = =
Parc del Mussol 2023 2 = =
Torre Salvana 2023 2 = =
Esparreguera 2023 2 = =
Riera de Sant Cugat 2023 2 = =
Ermites de Sant Joan 2023 2 = =
Vall de Biert 2024 1 = =
Campelles 2024 1 = =
Celrà 2024 1 = =
Riberes de Vic 2024 1 = =
Maians 2024 1 = =
Céllecs 2024 1 = =
Ruta de les Fonts 2024 1 = =
Barranc de Sant Joan 2024 1 = =
Serra de la Canya 2024 1 = =
Muntanya d'Alinyà 2024 1 = =
Pantà de Vallvidrera 2024 1 = =
Covil 2024 1 = =

L’estat de cadascun dels parcs

Un total de sis estacions han estat avaluades dins del PN del Montseny, amb una representació altitudinal (661-1656 m) i d'hàbitats important. Dins d'aquesta diversitat d'ambients s'observen tendències contraposades.

En aquest massís s'hi detecten efectes molt clars del canvi global sobre les comunitats de papallones, tant pel que fa als factors climàtics com del canvi en el paisatge, que confirmen les prediccions apuntades més amunt

Pla de la Calma Turó de l’Home El Brull El Puig Santa Sussana Vallforners

S'han avaluat tres estacions dins del PN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac: Coll d'Estenalles, Vall d'Horta i Mura. Tant a Coll d'Estenalles com a Mura les comunitats de papallones s'han mantingut estables, sense canvis aparents, tant pel que fa la riquesa i abundància com als altres paràmetres ecològics. Per contra, a la Vall d'Horta hi hagut una disminució del CSI (la comunitat es veu dominada cada cop més per espècies més generalistes) i del TAOC (la comunitat es veu progressivament dominada per espècies d'ambients tancats), en paral·lel al tancament dels hàbitats en aquesta localitat.

Coll d’Estenalles Vall d’Horta Mura

Al Montnegre-Corredor hi ha actives tres estacions del CBMS: Ca l'Arenes, Pineda i Can Ponet. En tots els casos es tracta de zones boscoses, àmpliament dominades per l'alzinar mediterrani. Olzinelles i Can Ponet es troben al vessant nord i més humit del Montnegre, mentre que Pineda es troba a la banda de solell, plenament orientada cap a mar, i per tant hi predominen condicions molt més xeròfiles. Ca l'Arenes es troba a la carena del Corredor, on les condicions són força similars a les de Can Ponet (les dues estacions se situen per sobre dels 400 m).

Ca l’Arenes Pineda Can Ponet

En aquests espais es fa seguiment a l'estació de Sant Mateu, Argentona i Céllecs a la Serralada Litoral i a la Conreria, Can Miravitges i Font de l'Alzina a la Serralada de Marina. Per la seva situació costanera i el fort predomini de l'ambient forestal són itineraris més aviat pobres en espècies, sense elements gaire remarcables des del punt de vista faunístic.

Sant Mateu Argentona Céllecs La Conreria Can Miravitges Font de l'Alzina

En aquest espai actualment només es monitoritza a les estacions de Vallgrassa i Olesa de Bonesvalls, malgrat que anys anteriors també s'havia fet seguiment a Olivella. A Vallgrassa, els 20 anys de dades mostra una relació negativa molt significativa entre l'índex TAO i les tendències poblacionals, que denota una comunitat de papallones cada cop més dominada per espècies d'espais tancats.

Vallgrassa Olesa de Bonesvalls

A la zona de Guilleries-Savassona es fa el seguiment a les estacions de Folgueroles i Els Foquers, on predomina  l'agricultura intensiva i només apareixen fragments petits amb vegetació seminatural. Des de 2018 també es fa seguiment en una zona situada a escassament 5 km però ja fora de l'espai protegit, Els Foquers, on la comunitat de papallones és extremament diversa.

Folgueroles Els Foquers


Tendències de les espècies

S’han calculat les tendències de les espècies de papallones en l’àmbit concret de la xarxa de parcs de la DIBA. A la xarxa han aparegut un total de 132 espècies, cosa que representa el 65,7% de les espècies de Catalunya.

D'acord amb la llista vermella, 119 espècies (90,8%) no presenten problemes de conservació a nivell de Catalunya, 8 (6,1%) es consideren gairebé vulnerables, i únicament 2 (1,5%) són vulnerables. No hi ha cap espècie de papallona a les localitats monitoritzades que es trobin en les categories més restrictives de la IUCN, és a dir, en perill o críticament amenaçada a Catalunya.

Del total de les 132 espècies que apareixen a les 16 estacions DIBA se n’ha pogut calcular la tendència d’un total de 108. Aquestes tendències generals es calculen amb el programa TRIM, especialment dissenyat per a analitzar sèries temporals de comptatges a partir de models log-lineals.

Un 22% d’aquestes es troben en regressió moderada, un 8 % en regressió forta i només un 4 % es troben en increment. D'altra banda, el 19% es troben en estat estable i un 45% romanen amb una tendència incerta.


Espècies d'especial interès

Es presenten a continuació unes taules breus que serveixen de resum per entendre la situació de les espècies amenaçades o protegides a nivell de Catalunya. No només s'inclouen les espècies que ja apareixen al Catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya sinó també les que des del el MCNG s'ha proposat que s’incloguin com a Vulnerables en aquest catàleg. Així mateix, es fa un apunt sobre una espècie protegida per l’Annex II de la Directiva Hàbitats que es troba en una situació sense perill però en regressió generalitzada.

Estat CatalunyaNT
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposatVU
Estat coneixement Xarxa de ParcsPoblacions en declivi al Garraf. Poblacions escasses a Collserola i Parc de la Marina, algunes ja extingides durant el període de seguiment.
Resta Província de BarcelonaL’espècie es troba en declivi a totes les estacions monitoritzades del CBMS.
Mesures conservacióNecessitat de determinar amb més punts de mostreig l’estat de les poblacions del Garraf. Es desconeixen les causes de les regressions, però podrien relacionar-se amb el tancament dels hàbitats. Caldria crear microreserves allà on queden poblacions saludables i preservar l'hàbitat.

Estat Catalunya VU
Estat Europa NT
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsExtingida al Parc Natural del Montseny. Aparicions ocasionals al PN de Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac, corresponents a exemplars dispersius de poblacions del Moianès.
Resta Província de BarcelonaPresent al Berguedà i en comptades localitats entre Osona i el Moianès.
Mesures conservació Creació de micro-reserves. Assegurar una gestió de pastura lleu que permeti el manteniment d’espais oberts. Accions de recuperació d’ambients oberts al PN Montseny.

Estat Catalunya VU
Estat Espanya EN
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsPresent a Sant Llorenç del Munt, però en poblacions amb molt baixa densitat.
Resta Província de BarcelonaPresent a les comarques del Bages i el Berguedà, en indrets com la Serra de Castelltallat, la Serra de Castelladral i voltants de Puig-reig. Les poblacions de la Serra de Montserrat existents al segle passat podrien trobar-se extingides actualment. Igualment, tots els indicis apunten que les poblacions històriques a la Serra de Collserola i Serra de Marina ja fa dècades que han desaparegut.
Mesures conservacióAfavorir la presència i poblacions de la planta nutrícia, l'espantallops, Colutea sp., en marges de pistes forestals i entre feixes. Cal protegir la planta nutrícia, que sovint és eliminada en neteges i desbrossades.

Estat CatalunyaNT
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposatVU
Estat coneixement Xarxa de Parcs Poblacions molt localitzades, algunes de conegudes al Montseny i al Garraf.
Resta Província de BarcelonaEspècie molt local, la situació de la qual es desconeix en gran mesura al conjunt de la província de Barcelona.
Mesures conservacióProspecció en hàbitats adequats per a la localització de noves poblacions i per a determinar correctament l’estat d’aquesta espècie. Creació de micro-reserves.

Estat Catalunya LC
Estat EuropaLC
Estat Catalunya proposat ---
Estat coneixement Xarxa de ParcsDiferents poblacions monitoritzades al Montnegre, Serralada de Marina i Garraf es troben en regressió.
Resta Província de BarcelonaEncara manté poblacions abundants en molts indrets de la província.
Malgrat això, s'han documentat tendències regressives i fins i tot extincions locals en algunes de les poblacions estudiades.
Mesures conservacióEspècie protegida, inclosa a l’Annex II de la Directiva Hàbitats.
Necessitat de maneig correcte que mantingui les poblacions de plantes nutrícies (lligabosc mediterrani i lligabosc etrusc als ambients mediterranis) i que eviti la fragmentació de les poblacions.